Aquests dos darrers mesos moltes de nosaltres hem tingut una mica la sensació que la vida si bé no s'aturava sí que en certa manera s'empetitia, es concentrava, quedava en suspensió. Estem abocant tant d'oxigen vital al nostre somni de la tele que a vegades la resta de peces del puzzle quedava en segon pla, a l'espera de la decisió dels experts.
"Començaré un màster si els de la tele ens diuen que no." "Me'n vaig a Amèrica, però em sap tan greu perdre'm la possible experiència del programa..." "Val més que no sol·licitem l'ajut de l'Ajuntament, per si després no podem complir." "Si els de la tele ens diuen que no, ja mirarem de buscar un altre projecte engrescador." "Me n'aniré de vacances durant l'agost si no entrem a la tele"...
Malgrat tot, però, sí, la vida continua.
Dissabte en vam viure l'evidència: la Natzaret se'ns va casar!!!!!!
Que guapa, que fresca, que natural, que senzilla, que elegant, que bonica, que tendre, que feliç...! La Xàntica hi era. Les xantis hi érem. Xantàstiques, com sempre, vam omplir de notes la cerimònia a Sant Martí d'Empúries. Ho vam fer amb emoció, amb llàgrimes i amb molta molta alegria i estimació. Per molts anys, Iker i Natza-za!
Natzaret: et desitgem el millor. Sabem que seràs feliç al costat d'aquest xaval íntegre, senzill, tendre i intel·ligent que t'has buscat. Sabem que sabràs viure amb coherència, senzillesa i bondat. Sabem que aniràs creixent com a persona, com a dona, com a amiga, com a germana i filla a cada passa que donis al costat de l'Iker. Perquè sabem, i no ens equivoquem, que et mereixes el millor.
Gràcies per deixar-nos compartir amb tu aquest dia. Vam estar molt contentes de ser-hi i de plorar-hi una micona. Per molts anys, per molts fills, per moltes alegries, per moltes cançons. Visca les mezzos!
