Van ser tres hores intenses, esgotadores, però indispensables i úniques. Vam establir els últims criteris de coreo i vestuari, vam tornar a votar mil cops (si alguna cosa defineix la Xàntica és el seu constant esperit democràtic) i vam acabar de posar-nos histèriques.
![](//4.bp.blogspot.com/-tYkOUwE48KA/UasE3WjUf-I/AAAAAAAAAMk/uqaYlZ1I2ko/s200/IMG_2485.JPG) |
la Sara i la Maria amb les partitures |
![](//4.bp.blogspot.com/-rGBJkaQow8E/UasE9S6-00I/AAAAAAAAAMs/gms00mBzfQc/s320/IMG_2494.JPG) |
tres floretes |
![](//1.bp.blogspot.com/-uUfDXRNhjzk/UasFD8NBWtI/AAAAAAAAAM8/hKWhrrCjMXY/s200/IMG_2507.JPG) |
fruita fresca per celebrar l'aniversari de l'Anna |
![](//2.bp.blogspot.com/-dEFDuAS8eO8/UasFA71upmI/AAAAAAAAAM0/OuBii-vwOes/s200/IMG_2506.JPG) |
on hi havia hagut la fruita fresca |
Però, com sempre, va ser bonic. Més que mai vam poder veure que la unió fa la força. Cadascuna encarregant-se d'un tema, per petit que sigui, tothom col·laborant, participant, aportant opinions i suggeriments (sempre aplaudits per la resta, tot i que, esclar, no sempre acceptats): la Jeru retocant quatre detalls de moviments a l'escenari, la Marta aportant la seves dots teatreres en la petita representació del Mamma mia, l'Íngrid repartint camals i llaços, la Montse filmant i suggerint amb mirada de públic, la Mei indicant-nos la manera de moure cul i cames, la Meg fent de supermodel, la Marta explicant-nos els moviments de braços, la Simone donant pistes sobre temes de maquillatge, la Nuri donant opinió sobre la cinta del cap i del canell, l'Anna aportant fruita fresca a la mitja part...
![](//4.bp.blogspot.com/-NL-DzJ-YMNc/UasFF7I_aBI/AAAAAAAAANM/3IeBUqqL0PE/s200/IMG_2527.jpg) |
la Meg i la Mar, provant vestuari |
![](//4.bp.blogspot.com/-JF9mAiTK0bY/UasFQCC1WiI/AAAAAAAAANk/B-4HUP7gy90/s320/IMG_2537.jpg) |
l'Anna i la Sara, divertides |
![](//2.bp.blogspot.com/-ItwfmEYGcLU/UasFNzGsUrI/AAAAAAAAANc/BO6BpjdRgbM/s320/IMG_2515.jpg) |
la Nuri, emprovant camals |
![](//4.bp.blogspot.com/-AKGU1FkW2m8/UasFZzaV0fI/AAAAAAAAANs/AAkW5wvY-zw/s320/IMG_2521.JPG) |
camals, Natzaret, camals!!! |
Un assaig, aquest, absolutament indispensable. Gens exempt de cert histerisme i molt de cansament, a vegades de cert desànim per les constants equivocacions en les coreografies, però molt productiu, molt necessari. L'últim assaig.
Fins demà. Fins demà. Fins demà...
Sembla molt lluny en el temps... i era divendres passat!!! Quina gràcia la Natzaret!
ResponElimina