diumenge, 30 de juny de 2013

El càsting definitiu


Demà farà un mes que vam anar de càsting. He reposat de bloc, tot aquest mes, per intentar mirar-m'ho amb perspectiva. A veure si en seré capaç.

Va ser una experiència increïble, única. Em sembla que fins aquí totes hi podem estar d'acord. Un dia molt intens, viscut minut a minut amb emoció, concentració i molta força. La violència de les ssensacions es feia evident en moltes de nosaltres.

Ja a l'autobús. Algunes, xerrant sense parar; altres, repassant la partitura; dues o tres retocant maquillatge; altres, amb l'ipod i els auriculars, passant el Creies en mi una i altra vegada; gairebé totes assajant la coreo del Mamma mia. Somriures, també, alegria i companyerisme evident. Buf. 









Ja a Barcelona, i malgrat que encara ens quedava mitja hora per a l'hora fixada, vam decidir anar directament al Palau. Un parell o tres de fotos abans d'entrar i cap a dins. L'organització ens diu que sí, que falta mitja horeta, i anem a la cafeteria a demanar cocacoles, cafèsambllet i til·les.

Veiem passar en Roger de Gràcia, el Mindundi,  el caçador de paraules, el que no se la podia treure del cap, el de La Meva. Ostres! Deu venir pel càsting o és que té feina a una altra banda? Ai, déu meu, que la cosa va de debò!!! Sí que és veritat això que diuen que som a la teletrès!!!

I ja ens criden: hem d'anar cap als camerinos, a canviar-nos. Quins nervis, quins nervis, quins nervis. Roba negra, retocs de maquillatge, pintes i pinzells, repàs a última hora. Cintes, bossetes i aigües. No ens deixem res, per l'amor déu!!
ens canviem
ens retoquem

repassem



creiem en el miracle del pròpolis


I de cop apareix aquest intrús...



...amb en Roger de Gràcia al darrere!!!!!


A partir d'aquí tot plegat costa d'explicar. Tot passa molt de pressa i molt intensament. El regidor, en Roger fent preguntes i brometes, els càmeres, moltes llums, cangueli, tremolor i ganes de fer-ho bé. 

L'escenari del Petit Palau. Entre el públic una bona colla de gent, amb els ulls amatents, la cara desperta, les orelles a punt, els ulls nets de lleganyes i el judici preparat. Ostres, quina basarda. L'ambient es tallaria amb un ganivet rovellat.

Previnguts???????? (argot que utilitzen a la tele per avisar-te abans de començar a gravar. És, com si diguéssim i segons vam entendre, el "llums-càmera-acció" del cinema)

Creies en mi, 1a. Creies en mi, definitiva. Mamma mia, 1a. Mamma mia, definitiva.

Ha anat bé. El jurat ha estat amable, divertit, rialler. Ho hem donat tot i crec que han sabut veure-ho. Els hem agradat. No sé per què però ho sé: els hem agradat.

Cap comentari:

Publica un comentari