Demà farà un mes que vam anar de càsting. He reposat de bloc, tot aquest mes, per intentar mirar-m'ho amb perspectiva. A veure si en seré capaç.
Va ser una experiència increïble, única. Em sembla que fins aquí totes hi podem estar d'acord. Un dia molt intens, viscut minut a minut amb emoció, concentració i molta força. La violència de les ssensacions es feia evident en moltes de nosaltres.
Ja a l'autobús. Algunes, xerrant sense parar; altres, repassant la partitura; dues o tres retocant maquillatge; altres, amb l'ipod i els auriculars, passant el Creies en mi una i altra vegada; gairebé totes assajant la coreo del Mamma mia. Somriures, també, alegria i companyerisme evident. Buf.
Ja a Barcelona, i malgrat que encara ens quedava mitja hora per a l'hora fixada, vam decidir anar directament al Palau. Un parell o tres de fotos abans d'entrar i cap a dins. L'organització ens diu que sí, que falta mitja horeta, i anem a la cafeteria a demanar cocacoles, cafèsambllet i til·les.
Veiem passar en Roger de Gràcia, el Mindundi, el caçador de paraules, el que no se la podia treure del cap, el de La Meva. Ostres! Deu venir pel càsting o és que té feina a una altra banda? Ai, déu meu, que la cosa va de debò!!! Sí que és veritat això que diuen que som a la teletrès!!!
I ja ens criden: hem d'anar cap als camerinos, a canviar-nos. Quins nervis, quins nervis, quins nervis. Roba negra, retocs de maquillatge, pintes i pinzells, repàs a última hora. Cintes, bossetes i aigües. No ens deixem res, per l'amor déu!!
 |
| ens canviem |
  |
| ens retoquem |
 |
| repassem |
 |
| creiem en el miracle del pròpolis |
I de cop apareix aquest intrús...
...amb en Roger de Gràcia al darrere!!!!!
A partir d'aquí tot plegat costa d'explicar. Tot passa molt de pressa i molt intensament. El regidor, en Roger fent preguntes i brometes, els càmeres, moltes llums, cangueli, tremolor i ganes de fer-ho bé.
L'escenari del Petit Palau. Entre el públic una bona colla de gent, amb els ulls amatents, la cara desperta, les orelles a punt, els ulls nets de lleganyes i el judici preparat. Ostres, quina basarda. L'ambient es tallaria amb un ganivet rovellat.
Previnguts???????? (argot que utilitzen a la tele per avisar-te abans de començar a gravar. És, com si diguéssim i segons vam entendre, el "llums-càmera-acció" del cinema)
Creies en mi, 1a. Creies en mi, definitiva. Mamma mia, 1a. Mamma mia, definitiva.
Ha anat bé. El jurat ha estat amable, divertit, rialler. Ho hem donat tot i crec que han sabut veure-ho. Els hem agradat. No sé per què però ho sé: els hem agradat.
Creies en mi, 1a. Creies en mi, definitiva. Mamma mia, 1a. Mamma mia, definitiva.
Ha anat bé. El jurat ha estat amable, divertit, rialler. Ho hem donat tot i crec que han sabut veure-ho. Els hem agradat. No sé per què però ho sé: els hem agradat.
