"SOLO se vive una vez"

Quan parlàvem del tema solos, pel wathsapp, la xistosa va enviar aquesta frase del títol. Com sempre: la xistosa té una habilitat sorprenent, sobrenatural, per fer jocs de paraules que fan petar de riure. De qualsevol cosa, de qualsevol paraula, de qualsevol situació, la xistosa sap fer-ne un joc de paraules, un canvi de sentit o un petit acudit intel·ligent que provoca el riure immediat de les que han estat capaç d'entendre el joc.

Rient dels seus propis acudits?

Candidata núm. 4: Anna Reyner

L'Anna té un humor particular, sí, però a part d'això té moltes altres qualitats. És intel·ligent (i molt) divertida quan toca i molt reflexiva gairebé sempre, és constant, lluitadora, desmitificadora, desdramatitzadora, pencaire i humil. Bona amiga dels seus amics. Clara, directa: parla sense embuts.

Ara fa de soprano però durant molts anys havia fet de mezzo. És una altra de les fundadores de la nostra coral i també ha cantat toooooota la vida. Va començar, com moltes de nosaltres, a la petita-gran coral del barri, la Coral Infantil Sant Narcís.

Sense l'Anna, la Xàntica no seria la Xàntica. L'estimem i la necessitem.

Petit recull de xistes sublims de la xistosa

No em pegui!, no he nascut per ser soprà...

No em pegui!, jo no vull fer de contralt!

No em pegui!, jo no sóc una coral.

Estem cansadetes i lliures, com Catalunya el 2014.

Parlàvem de la xantibiquinada, una trobada que fem de tant en tant on mengem biquinis. I diu:

A jalar jo m'apunto, en biquini o en mono d'esquiar.

La Valle ens convida a una calçotada i l'Anna refusa la invitació dient: M'acabo d'adonar que treValle, aix no, que treballo.

TRANKISCOLEGUISNOSUSPONGAISNERVIS!!!

En les prèvies d'un concert important:

Jo també crec que això ja ho tenim, i si no... doncs agafades del bracet sortirem en patinet!!!!!!!!

En el seu segon embaràs deia...

Per cert, demà no vinc. De moment, m'he hagut de transformar en la "maja tumbada" 3-4 dies, es veu que els moviments de l'àlien m'han provocat una petita fuita i volen que m'estigui quieteta i tranquil.la (jua-jua) uns dies abans de tornar a la vida normal!!! Estic xupant tele a tope!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Apa, maques, espero poder deixar la posició semihoritzontal aviat per poder venir el divendres (faves tendres)!!!

Apa, maques, fins dissabte tot s'ho gasta!!!!!

L'assaig definitiu, que no l'últim

Ara sí que sembla que ja ho tenim tot lligat i ben lligat. Han estat dues hores intenses però molt profitoses. Ens hem entès, hem treballat sense pressió, amb ganes, sense discussions ni nervis. Amb cansament i emoció, això sí, però aquesta vegada amb total harmonia. N'hem sortit contentes i convençudes.

Us en deixo algunes imatges.

Compte enrere

Falten només cinc dies per al segon càsting. Avui els de La Nostra ens han avançat l'hora de la nostra actuació i han trucat a la Sara, encara no sabem per què (quina por). Hi serem a dos quarts d'una, puntuals, maquillades, arreglades, afinades, disposades. Estarem fantàstiques, xantàstiques, com sempre. Els explicarem tot el que vulguin saber i no amagarem cap detall: som com som i no volem ser diferents.

algunes xantis, en el casori de l'Anna

L'autèntica dona 10

La meva mare per referir-se a la persona que dóna alegria, que és llesta i trempada i no té vergonya de res, que destaca pel seu caràcter afable i obert en diu que "és un cascavell". He sentit aquesta expressió de la mare tota la vida, malgrat que jo ja no la faig servir gaire i es perdrà, segur, de la mateixa manera que es van perdent una infinitat de dites, paraules i expressions que abans enriquien la nostra llengua, com la picada que enriqueix els guisats de les àvies.

El nostre cascavell, sens dubte, és la Mei.

Candidata núm. 3: Mei Daunis

És l'amiga que voldria tenir qualsevol noia. L'amant que desitgen tots els homes del món. És la mare perfecta de les dues criatures precioses que té. És la nora que voldria qualsevol sogra. És la filla que voldrien totes les mares i tots els pares. És la cunyada ideal. També és la mestra de música que voldrien tots els nens de primària i la tutora que tots anhelem per als nostres fills. És la germana que els agradaria tenir a tots els germans. La cosina que fa més de germana que de cosina. És la model que esperen tots els fotògrafs a l'estudi i tots els dissenyadors a la passarel·la. La santnarsisenca que volem al barri. L'assessora estilística que necessitem totes les dones. La companya ideal de totes i cadascuna de les cantaires de la Xàntica.

La Mei, amics, és l'autèntica dona 10. No n'hi ha cap altra i... la tenim nosaltres!!!!! Només per això TV3 s'hauria de plantejar seriosament d'agafar-nos per al programa. Perquè si passem el càsting, gent, la Mei es convertirà en la Pubilla de Catalunya. Ho sé.

Canta a la Xàntica des de sempre. N'és una de les fundadores, de fet. Ja cantava a la Coral Infantil Sant Narcís quan encara portava serrell i era una nena alegre i divertida que jugava per la plaça amb les cosines i l'amiga de l'ànima (totes xantàstiques, també). Totes quatre juntes, inseparables, feien petar de riure, us ho asseguro!

De ben petita que toca el piano. Va néixer envoltada de música perquè tant el pare com la mare de la Mei, també pianistes i amants de la música, es van encarregar que es formés al conservatori i que practiqués a casa. La Mei i el seu pare sovint s'asseien al piano i passaven moltes estones plegats.

A la intimitat casolana, la Mei i les cosines ballaven les cançons de Grease sense parar. Més tard van cantar i ballar les cançons de Dirty Dancing, amb la lletra transfigurada amb els noms dels nois que les enamoraven. Un cul inquiet... Perquè de ben petita també practicava gimnàstica; més tard, en  "sus años mozos", va jugar a futbol (eps, que era molt bona!!!), i encara més tard va tirar d'aeròbic i esteps fins que els embarassos i els fills la van obligar a parar quieta.

A la Xàntica la Mei fa de mezzo. També s'atreveix a acompanyar-nos al piano quan cal. Ella potser no ho sap, però totes intentem imitar-la quan decidim incloure algun moviment corporal a les cançons que interpretem. Balla bé, es mou bé, interpreta bé. Hi posa sentiment, ànima, intenció i estómac. Ens la mirem, sí, i busquem assemblar-nos-hi. No ens en sortim.

La Mei és la Xanti-10. I l'estimem molt. Moltíssim.

Assaig d'ahir

Vinga, va, que ja ho tenim, això!!!

Hem pogut encendre llumetes...

...i posar punts sobre les is.

A partir d'aquí, i després de la feinada d'ahir, a triomfar! Ja ens queda ben poc per tenir-ho tot lligat i ben lligat, tot afinat, tot endreçat. Cadascú ha aportat idees, suggeriments, feines... La Simone ha tingut idees sobre el vestuari i l'Íngrid les està materialitzant, la Jeru aporta la seva gràcia coreogràfica, la Mei i l'Agnès donen la cara i la veu, la Natzaret ha compartit les seves idees d'interpretació amb totes nosaltres, la Marta hi posa les reflexions, la Titi, la Núria i la Fanny estan pendents de les llumetes, la Meg fa de secretària eficientíssima...

Tirarem endavant i arribarem dignament a dissabte. Treurem tot el suc de nosaltres mateixes, ens ho passarem bé, viurem una superexperiència i ho explicarem als néts quan siguem grans. 

Us deixo unes imatges de l'assaig d'ahir.

partitura del Creies en mi i contralts concentrades

la Sara en acció

concentració i treball a la corda de soprans

les mezzos, més disteses

distensió total

El nostre cascavell

Demà parlarem d'ella... Ella.

Cuca de llum

Metàfora

Avui la cosa està així. Demà encendrem i desenredarem... Bona nit.

Jeru ve de Jerusalem

Ahir apuntàvem que els de la tele ens havien trucat per demanar-nos solistes. Tenint en compte que, tal com diu la nostra Sara, solista ve de "solo" i que hem de trobar, doncs, veus disposades a volar i a brillar sense companyia, vam començar un petit treball d'investigació furgant entre el material vocal i humà de què disposem.

Candidata núm. 2: Jeru Gallego

Aquesta flor arrissada que té nom de ciutat santa, nom escapçat per a comoditat dels qui l'anomenem tot sovint, és cantaire de la Xàntica des de l'any 1999 o 2000 (o sigui, des de fa molt de temps), però està vinculada al món coral des dels quatre anyets, quan els seus pares, veient l'afició i la traça de la nena per cantar i ballar (ballava amb la música del telenotícies i tot!), la van portar a la coral Saba Nova. Va passar per totes les seccions d'aquesta formació fins arribar a ser-ne una de les directores. 

A més, la Jeru va combinar les notes immillorables de l'escola, l'institut i la universitat (on va cursar, evidentment, magisteri musical) amb la seva àmplia formació musical, vocal, coral i instrumental (sí, sí, també toca el piano, i bé que ho fa!!!). Em direu que "no pot ser", que és impossible que sigui bona en tot! Doncs sí, us ho prometo: és bona en tot. 

Actualment, la Jeru fa mans i mànigues per harmonitzar (mai tan ben dit) la feina (flipeu: cap d'estudis exigent, intransigent i competent d'una escola de Girona), el facebook, el nòvio de comarca allunyada, la família i les corals (no, no m'equivoco, he dit "corals": a part de cantar a la Xàntica també ho fa al Cor  de Cambra de la Diputació).

A la Xàntica, la Jeru es dedica a la part alta: vull dir que fa de soprano primera, allà dalt, ben amunt, ben enlaire, tant com faci falta. Combina els aguts potents amb l'afinació acurada, la veu timbrada, neta i clara, i la precisió rítmica. No té por de cap partitura i llegeix a vista sense problemes. A més, és la nostra cap d'estilisme i una reconeguda líder de coreografia xàntica. I si convé, agafa les regnes de la coral, fa quatre crits i ens posa totes a puestu.

Un còctel molotov, vaja. Una candidata fantàstica a solista i... al que faci falta.

Volen solistes!

Resulta que els de la teletrès volen solistes. No és això, companys, no és això!! Una coral és una coral!! No és que no hi hagi gent capaç de ser-ne, de solista, a la Xàntica: és que no som solistes, som un grup musical on totes i cadascuna de nosaltres té exactament el mateix pes específic. Ens agrada així.

Però... com que els de la tele ho volen així...: buscarem solistes. Hi reflexiono en veu alta, amb el permís de les companyes, de la dire i de tots els veïns, amics i coneguts que ens esteu donant suport.

Candidata número 1: Agnès Fusté 

Nascuda i criada al barri. Altempordanesa d'adopció. Mare de dos nens preciosos i domadora de gallines i altres aus ponedores. Crescuda entre música. Ensenya música i fa música. De molt joveneta ja componia cançons amb la guitarra i ens deixava a tots embadalits. Membre fundadora de la Xàntica. Petitoneta, discreta, però molt gran. Veu prima, senzilla, però amb matisos, aguts suaus, afinació perfecta. Capaç de tot. Una gran persona. Sincera, valenta, bona companya, fidel i humil.

Vocalista del grup Aquitamxé, amb qui va gravar dos CD i va guanyar diversos premis (com el V Concurs de Maquetes de la revista Enderrock). Fa ben poc la vam sentir cantar al Festival Strenes, a Girona, en la celebració del 10è aniversari de l'Orquestra Fireluche, amb qui ha col·laborat en el tema "Pirates d'habitació" del seu últim treball: https://www.youtube.com/watch?v=7jcZ1oJDRn0

Serà, l'Agnès, una de les nostres solistes?

La nostra Sara

Us explico una micona qui és...

La Sara és filla de Girona i de Sant Narcís. Es dedica a la música per professió i per vocació, i ho fa des que era petitona i cantava al Cor Maragall i a la Coral Infantil Sant Narcís, i estudiava piano, harmonia, composició i bla bla bla amb M. Àngels Alabert i d'altres bons músics. 

Ara la Sara és bimare, unifilla, profe i cap d'estudis al Conservatori de Música Isaac Albèniz de Girona, directora del Cor Maragall, també de Sant Narcís, i... la nostra superdirectora.

La Sara és una directora excel·lent. Primer de tot i abans de res, sap molta música. És capaç de trobar un si bemoll desafinat en un acord de vuit notes. Sap trobar la manera d'aconseguir fer-nos entendre un ritme impossible. Aconsegueix arranjar i adaptar qualsevol partitura a les nostres possibilitats. En segon lloc, i no menys important, té la mida justa d'àngel custodi, Rottenmeier i fräulein Maria perquè la cosa funcioni als assajos. Paciència de santa. Harmonia natural. Valentia coherent. Prudència.

En definitiva: la Sara és la directora que necessitem per assolir el repte que ara ens té ocupades. No en tenim cap dubte! Gràcies, Sara, per acompanyar-nos en aquest somni.

Primer assaig després de la notícia

Quedem, com sempre, al centre cívic del nostre barri, Sant Narcís, on assagem cada divendres des de fa  més de 20 anys. Cadascuna de nosaltres ve amb idees, amb suggeriments, amb comentaris i amb ganes de treballar molt. Dues hores d'assaig es fan curtes per parlar de vestuari, de coreografies, de la peça nova a ritme de soul (que té tela marinera)... Dues hores de no res per decidir massa coses.

Quedem dilluns, que algunes tenim festa!! 

Un whatssap esperat

Sara
Atenció!
Ara sí: som finalistes del concurs!!

Maria B.
Iujuuuuuuu

Simone
Fa il·lu però cangueli.

Txore
Sí, que genial!

Sara
Dia 1 al Petit Palau, amb dues peces. Una de nova, que ens passaran ells: Because you love me, de la Céline Dion. I a més ens demanen la nostra Mamma mia!

Jeru
Aaaahhhhhhhhh!!!!! Que guai!!

Sara
A mitjans de juny ens vindran a gravar a la nostra salsa, és a dir, a Girona. I això sortirà sí o sí per la tele.

Txore
Qué fuerte......

Griselda
Uoooooo! Felicitats, nenes, som unes cracs!!!!

Sara
M'envien mail amb més información, al vespre us el passo. Quin estrèssssssssssss!

Núria
Oh, my God!

Maria R.
Hoooooola! Qué fuerte de la muerte!!!

Núria
Estic ben esverada!!!

Nuri
Nenes, acabo de veure el missatge!!! Que xulo!!!!

Anna
Rrrgggghhhhhh!

Txore
M'hi peto.

Meg
Uaaaaaaala! Ara ho he viiiiiiist! I estic a la sala de profes que hi he de perdre el temps dues hores! i no puc cridar ni reeeees!!! Uaaaaaaaaa! Ara miraré la cancó...

Mei
OoooooOOOOOOOHHHHHH! Acabo de veure els missatges!!! Estava histèrica llegint-los!!! Quina il·luuuuuu!!! Som xantàstiques!!!

Mar
Quina gran notícia. Ara a preparar-nos!!!

Jeru
Fa 23 minuts que ningú diu res...

Titi
És que no tinc paraules!!!

Tal dia farà un mes

Tot va començar fa uns quants mesos, quan la nostra directora, la Sara, va rebre una trucada de TV3. Ens suggerien, ens proposaven, ens demanaven de presentar-nos a un càsting per a un nou programa de  TV3 La Nostra que s'emetria a partir de setembre vinent. Perquè ens entenguem: una mena d'operacion triumfu a la catalana dedicat al món coral. Ens vam engrescar de seguida. Vam dir que sí.

I aquí ens teniu el dia 20 d'abril, aviat farà un mes. Eh que guapes???? I que contentes... Ens ho vam agafar amb alegria, amb il·lusió i molta empenta i ens va anar prou bé, el càsting. Aquí ens teniu, quan tot just sortíem de l'escenari dels Lluïsos de Gràcia, que va acollir les corals participants i el megamuntatge dels de la tele.

Va ser una experiència divertida, adrenalínica, molt engrescadora. Una experiència diferent. I que ens ha unit, encara més. Llums, director de càsting, càmeres, micros, entrevistes, contractes, molts de nervis (eh, Nuri?), ganes de fer-ho bé. Bru-tal.