Jeru ve de Jerusalem

Ahir apuntàvem que els de la tele ens havien trucat per demanar-nos solistes. Tenint en compte que, tal com diu la nostra Sara, solista ve de "solo" i que hem de trobar, doncs, veus disposades a volar i a brillar sense companyia, vam començar un petit treball d'investigació furgant entre el material vocal i humà de què disposem.

Candidata núm. 2: Jeru Gallego

Aquesta flor arrissada que té nom de ciutat santa, nom escapçat per a comoditat dels qui l'anomenem tot sovint, és cantaire de la Xàntica des de l'any 1999 o 2000 (o sigui, des de fa molt de temps), però està vinculada al món coral des dels quatre anyets, quan els seus pares, veient l'afició i la traça de la nena per cantar i ballar (ballava amb la música del telenotícies i tot!), la van portar a la coral Saba Nova. Va passar per totes les seccions d'aquesta formació fins arribar a ser-ne una de les directores. 

A més, la Jeru va combinar les notes immillorables de l'escola, l'institut i la universitat (on va cursar, evidentment, magisteri musical) amb la seva àmplia formació musical, vocal, coral i instrumental (sí, sí, també toca el piano, i bé que ho fa!!!). Em direu que "no pot ser", que és impossible que sigui bona en tot! Doncs sí, us ho prometo: és bona en tot. 

Actualment, la Jeru fa mans i mànigues per harmonitzar (mai tan ben dit) la feina (flipeu: cap d'estudis exigent, intransigent i competent d'una escola de Girona), el facebook, el nòvio de comarca allunyada, la família i les corals (no, no m'equivoco, he dit "corals": a part de cantar a la Xàntica també ho fa al Cor  de Cambra de la Diputació).

A la Xàntica, la Jeru es dedica a la part alta: vull dir que fa de soprano primera, allà dalt, ben amunt, ben enlaire, tant com faci falta. Combina els aguts potents amb l'afinació acurada, la veu timbrada, neta i clara, i la precisió rítmica. No té por de cap partitura i llegeix a vista sense problemes. A més, és la nostra cap d'estilisme i una reconeguda líder de coreografia xàntica. I si convé, agafa les regnes de la coral, fa quatre crits i ens posa totes a puestu.

Un còctel molotov, vaja. Una candidata fantàstica a solista i... al que faci falta.