L'autèntica dona 10

La meva mare per referir-se a la persona que dóna alegria, que és llesta i trempada i no té vergonya de res, que destaca pel seu caràcter afable i obert en diu que "és un cascavell". He sentit aquesta expressió de la mare tota la vida, malgrat que jo ja no la faig servir gaire i es perdrà, segur, de la mateixa manera que es van perdent una infinitat de dites, paraules i expressions que abans enriquien la nostra llengua, com la picada que enriqueix els guisats de les àvies.

El nostre cascavell, sens dubte, és la Mei.

Candidata núm. 3: Mei Daunis

És l'amiga que voldria tenir qualsevol noia. L'amant que desitgen tots els homes del món. És la mare perfecta de les dues criatures precioses que té. És la nora que voldria qualsevol sogra. És la filla que voldrien totes les mares i tots els pares. És la cunyada ideal. També és la mestra de música que voldrien tots els nens de primària i la tutora que tots anhelem per als nostres fills. És la germana que els agradaria tenir a tots els germans. La cosina que fa més de germana que de cosina. És la model que esperen tots els fotògrafs a l'estudi i tots els dissenyadors a la passarel·la. La santnarsisenca que volem al barri. L'assessora estilística que necessitem totes les dones. La companya ideal de totes i cadascuna de les cantaires de la Xàntica.

La Mei, amics, és l'autèntica dona 10. No n'hi ha cap altra i... la tenim nosaltres!!!!! Només per això TV3 s'hauria de plantejar seriosament d'agafar-nos per al programa. Perquè si passem el càsting, gent, la Mei es convertirà en la Pubilla de Catalunya. Ho sé.

Canta a la Xàntica des de sempre. N'és una de les fundadores, de fet. Ja cantava a la Coral Infantil Sant Narcís quan encara portava serrell i era una nena alegre i divertida que jugava per la plaça amb les cosines i l'amiga de l'ànima (totes xantàstiques, també). Totes quatre juntes, inseparables, feien petar de riure, us ho asseguro!

De ben petita que toca el piano. Va néixer envoltada de música perquè tant el pare com la mare de la Mei, també pianistes i amants de la música, es van encarregar que es formés al conservatori i que practiqués a casa. La Mei i el seu pare sovint s'asseien al piano i passaven moltes estones plegats.

A la intimitat casolana, la Mei i les cosines ballaven les cançons de Grease sense parar. Més tard van cantar i ballar les cançons de Dirty Dancing, amb la lletra transfigurada amb els noms dels nois que les enamoraven. Un cul inquiet... Perquè de ben petita també practicava gimnàstica; més tard, en  "sus años mozos", va jugar a futbol (eps, que era molt bona!!!), i encara més tard va tirar d'aeròbic i esteps fins que els embarassos i els fills la van obligar a parar quieta.

A la Xàntica la Mei fa de mezzo. També s'atreveix a acompanyar-nos al piano quan cal. Ella potser no ho sap, però totes intentem imitar-la quan decidim incloure algun moviment corporal a les cançons que interpretem. Balla bé, es mou bé, interpreta bé. Hi posa sentiment, ànima, intenció i estómac. Ens la mirem, sí, i busquem assemblar-nos-hi. No ens en sortim.

La Mei és la Xanti-10. I l'estimem molt. Moltíssim.