Van ser tres hores intenses, esgotadores, però indispensables i úniques. Vam establir els últims criteris de coreo i vestuari, vam tornar a votar mil cops (si alguna cosa defineix la Xàntica és el seu constant esperit democràtic) i vam acabar de posar-nos histèriques.
 |
| la Sara i la Maria amb les partitures |
 |
| tres floretes |
 |
| fruita fresca per celebrar l'aniversari de l'Anna |
 |
| on hi havia hagut la fruita fresca |
Però, com sempre, va ser bonic. Més que mai vam poder veure que la unió fa la força. Cadascuna encarregant-se d'un tema, per petit que sigui, tothom col·laborant, participant, aportant opinions i suggeriments (sempre aplaudits per la resta, tot i que, esclar, no sempre acceptats): la Jeru retocant quatre detalls de moviments a l'escenari, la Marta aportant la seves dots teatreres en la petita representació del Mamma mia, l'Íngrid repartint camals i llaços, la Montse filmant i suggerint amb mirada de públic, la Mei indicant-nos la manera de moure cul i cames, la Meg fent de supermodel, la Marta explicant-nos els moviments de braços, la Simone donant pistes sobre temes de maquillatge, la Nuri donant opinió sobre la cinta del cap i del canell, l'Anna aportant fruita fresca a la mitja part...
 |
| la Meg i la Mar, provant vestuari |
 |
| l'Anna i la Sara, divertides |
 |
| la Nuri, emprovant camals |
 |
| camals, Natzaret, camals!!! |
Un assaig, aquest, absolutament indispensable. Gens exempt de cert histerisme i molt de cansament, a vegades de cert desànim per les constants equivocacions en les coreografies, però molt productiu, molt necessari. L'últim assaig.
Fins demà. Fins demà. Fins demà...
