La Xàntica hi va ser

Avui no puc escriure. Massa coses al cap, massa emocions per explicar i molt de cansament per fer-ho. Ho deixaré reposar un dia, m'ho quedaré unes hores només per mi. Intenteu entendre-ho. Ho haig de pair. Va ser massa intens.

Però vam ser-hi. Us en deixo un parell de proves.

L'últim assaig

Van ser tres hores intenses, esgotadores, però indispensables i úniques. Vam establir els últims criteris de coreo i vestuari, vam tornar a votar mil cops (si alguna cosa defineix la Xàntica és el seu constant esperit democràtic) i vam acabar de posar-nos histèriques.

la Sara i la Maria amb les partitures

tres floretes

fruita fresca per celebrar l'aniversari de l'Anna

on hi havia hagut la fruita fresca

Però, com sempre, va ser bonic. Més que mai vam poder veure que la unió fa la força. Cadascuna encarregant-se d'un tema, per petit que sigui, tothom col·laborant, participant, aportant opinions i suggeriments (sempre aplaudits per la resta, tot i que, esclar, no sempre acceptats): la Jeru retocant quatre detalls de moviments a l'escenari, la Marta aportant la seves dots teatreres en la petita representació del Mamma mia, l'Íngrid repartint camals i llaços, la Montse filmant i suggerint amb mirada de públic, la Mei indicant-nos la manera de moure cul i cames, la Meg fent de supermodel, la Marta explicant-nos els moviments de braços, la Simone donant pistes sobre temes de maquillatge, la Nuri donant opinió sobre la cinta del cap i del canell, l'Anna aportant fruita fresca a la mitja part...

la Meg i la Mar, provant vestuari

l'Anna i la Sara, divertides

la Nuri, emprovant camals

camals, Natzaret, camals!!!

Un assaig, aquest, absolutament indispensable. Gens exempt de cert histerisme i molt de cansament, a vegades de cert desànim per les constants equivocacions en les coreografies, però molt productiu, molt necessari. L'últim assaig.

Fins demà. Fins demà. Fins demà...

Compte enrere

Falten només cinc dies per al segon càsting. Avui els de La Nostra ens han avançat l'hora de la nostra actuació i han trucat a la Sara, encara no sabem per què (quina por). Hi serem a dos quarts d'una, puntuals, maquillades, arreglades, afinades, disposades. Estarem fantàstiques, xantàstiques, com sempre. Els explicarem tot el que vulguin saber i no amagarem cap detall: som com som i no volem ser diferents.

algunes xantis, en el casori de l'Anna

Un whatssap esperat

Sara
Atenció!
Ara sí: som finalistes del concurs!!

Maria B.
Iujuuuuuuu

Simone
Fa il·lu però cangueli.

Txore
Sí, que genial!

Sara
Dia 1 al Petit Palau, amb dues peces. Una de nova, que ens passaran ells: Because you love me, de la Céline Dion. I a més ens demanen la nostra Mamma mia!

Jeru
Aaaahhhhhhhhh!!!!! Que guai!!

Sara
A mitjans de juny ens vindran a gravar a la nostra salsa, és a dir, a Girona. I això sortirà sí o sí per la tele.

Txore
Qué fuerte......

Griselda
Uoooooo! Felicitats, nenes, som unes cracs!!!!

Sara
M'envien mail amb més información, al vespre us el passo. Quin estrèssssssssssss!

Núria
Oh, my God!

Maria R.
Hoooooola! Qué fuerte de la muerte!!!

Núria
Estic ben esverada!!!

Nuri
Nenes, acabo de veure el missatge!!! Que xulo!!!!

Anna
Rrrgggghhhhhh!

Txore
M'hi peto.

Meg
Uaaaaaaala! Ara ho he viiiiiiist! I estic a la sala de profes que hi he de perdre el temps dues hores! i no puc cridar ni reeeees!!! Uaaaaaaaaa! Ara miraré la cancó...

Mei
OoooooOOOOOOOHHHHHH! Acabo de veure els missatges!!! Estava histèrica llegint-los!!! Quina il·luuuuuu!!! Som xantàstiques!!!

Mar
Quina gran notícia. Ara a preparar-nos!!!

Jeru
Fa 23 minuts que ningú diu res...

Titi
És que no tinc paraules!!!

Tal dia farà un mes

Tot va començar fa uns quants mesos, quan la nostra directora, la Sara, va rebre una trucada de TV3. Ens suggerien, ens proposaven, ens demanaven de presentar-nos a un càsting per a un nou programa de  TV3 La Nostra que s'emetria a partir de setembre vinent. Perquè ens entenguem: una mena d'operacion triumfu a la catalana dedicat al món coral. Ens vam engrescar de seguida. Vam dir que sí.

I aquí ens teniu el dia 20 d'abril, aviat farà un mes. Eh que guapes???? I que contentes... Ens ho vam agafar amb alegria, amb il·lusió i molta empenta i ens va anar prou bé, el càsting. Aquí ens teniu, quan tot just sortíem de l'escenari dels Lluïsos de Gràcia, que va acollir les corals participants i el megamuntatge dels de la tele.

Va ser una experiència divertida, adrenalínica, molt engrescadora. Una experiència diferent. I que ens ha unit, encara més. Llums, director de càsting, càmeres, micros, entrevistes, contractes, molts de nervis (eh, Nuri?), ganes de fer-ho bé. Bru-tal.